Te Deum laudamus

“Ara comptarem en qual manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre pare lo Rey en P. no uolia ueser nostra mare la Reyna, e endeuench se que una uegada lo Rey nostre pare fo en Lates, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals. E uench al Rey •I• rich hom per nom en •G• Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ' la uespra de nostra dona sancta Maria Candaler. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces, e deyen matines en la esglesia de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel portal cantaren:
Te Deum laudamus.”

Enguany celebrem el 800 aniversari d’este naixement. El d’una figura tan emblemàtica per a tots els valencians com és la del rei Jaume I.

Després de cinc mesos de setge, el 28 de setembre de 1238, vespra del dia de Sant Miquel, el rei de València, Zayyan ibn Maudauix, signà la rendició de la ciutat de Balansiya a Jaume I amb la condició de disposar de cinc dies perquè tots aquells que vulgueren pogueren eixir lliurement de la ciutat.

“E quan uench a cap de •II• dies els faeren parlar pleyt, e dixeren que sils dauen espay de •I• mes, si nols hauia acorregut lo Rey de Ualencia, que retrien la uila. E nos dixem los que nols esperariem •III• dies, nous direm, •I• mes, e que si no la uolien retre, ques aparaylassen de la batayla, que a mal lur pesar la hauriem. E puys demanaren ne •XV• dies. E nos dixem que nols dariem los •XV•, nils •VIII•, nils •V• E els que uiren que aixi era, dixeren que farien aquest pleyt, quen lexariem exir les persones ab les robes quessen porien traure retrien la uila: e aço farien dins •V• dies per raho daparaylar lurs coses, e irien sen, e que hom quels guias tro a Nulles, e que iurassem nos que nols trencas bom aquel guiatge, e que fossen saus e segurs tro a Nulles. E dixem los quey hauriem acort. E fo aytal lacort, que qui guardaua la messio que hom hi feia cascun dia, e que era loch per quel Regne de Ualencia se podia goanyar mils que per negun loch que hi fos, e guardan encara quel podia hauer gran barayla al entrar de la vila entre cathalans e aragonesos, e molta altra gent quey hauia estranya, e altra que hauia molt pa en la uila que poria romanir a aquels qui tendrien la frontera: e per aço e per moltes daltres coses tinguem per bo que prefessem aquel pleyt: e fo aixi feyt, quen exissen tots dins •IIII• dies ab aço quen porien leuar en les costes e en les mans. E en aquesta manera haguem Burriana: e per tal que sapien les gents quants homens hauia en Burriana, entre homens, e fembres, e tosets foren •VII• milia e •XXXII•, e dural seti ans que fos presa •II• meses.”
Diu la tradició que Zayyan fou l’últim en eixir de la ciutat el dia 8 d’octubre, i que l’endemà, dia de Sant Dionís, Jaume i el seu seguici van fer l’entrada solemne a la ciutat, on el nou bisbe de València consagrà la mesquita major com a catedral i celebrà la aprimera missa d’agraïment.

Malgrat que la seua conquesta no acabaria ací, Jaume I, pocs mesos després va donar els Furs de València a la ciutat, proclamant la fundació del nou Regne de València i otorgant-li, per tant, una nova llengua, una cultura i una identitat.
Així, València, en l’any 1239 ja era un regne propi, una entitat política, jurídica i econòmica, amb moneda pròpia i unida dinàsticament a la Corona d’Aragó.

Per tot això, cal commemorar la figura de Jaume I i celebrar el dia 9 d’octubre per tal que allò que se’ns va lliurar amb esta conquesta perdure per sempre.