El llegat d’Al-Andalus

Si en l’article anterior parlàvem de la conquesta dels cristians de València, no està de menys tractar allò que hem heretat d’aquells qui vivien ací abans de la nostra arribada.

És a la península aràbiga (entre Medina i la Meca), on l’any 622 naix l’Islam. En eixe moment, la nostra península era habitada pels visigots, però l’Islam va començar a propagar la seua pròpia llengua per tal de fer-la universal, i és així com va començar la conquesta dels àrabs.

L’any 690, les tropes musulmanes arribaren fins les fronteres del Marroc, però no serà fins el 711 quan es donà el primer intent d’entrar en la nostra península creuant l’estret. Així, a mitat del segle VIII es produïx un desig de conversió dels cristians a l’Islam molt a poc a poc, fins que en el segle IX, la mitat de la població ja era musulmana i en el segle XII ja ho era el 90%.

Amb esta invasió, les llengües de la península, sobretot el castellà i el català, començaren a vore’s afectades per arabismes. És per això que nosaltres tenim paraules tan familiars com ara aljub (derivada de l’àrab al-jubb i en castellà evolucionada a algibe), les nostres importantíssimes rajoles (paraula d’origen àrab al-lajura que en castellà s’ha adaptat azulejo, del també arabisme az-zul•layj) o el típic fruit sec de porrat, tramús (que ha evolucionat del mot at-tarmus però en castellà amb el reforçament de l’article “al” propi de la llengua àrab), i com no, les nostres at-tarunja, conegudes en la nostra llengua com taronges. Veiem doncs, a través d’estos exemples, com l’àrab ha deixat una important herència en la nostra llengua, un lèxic que en l’actualitat emprem amb tota normalitat i que ens deriva de la llengua àrab.

També hi tenim present, sobretot en la nostra toponímia, a més d’un munt de noms de pobles que en deriven de l’àrab, l’article aglutinat al propi d’esta llengua, tot i que cal tenir present, que quan una llengua pren una paraula d’una altra, mai no sol agafar-la amb articles. Citaré per exemple, l’Alcúdia, Algímia de Almonacid, Almassora, Alqueries, Benicàssim, Benigànim...

Ara bé, es veu que una part important d’arabismes que nosaltres vam recollir, porten l’article inclós, sobretot en la llengua espanyola i no pas tant en la llengua autòctona, que sembla sí va anar rebutjant l’article posteriorment. I citarem com a exemples l’al-qutun < l’alcoton < lal cotó < el cotó (tot i que el castellá ha mantés l’article), o al-barqur < albarcoque < albercoc. El manteniment o la pèrdua d’este article dependran de les vies de penetració de la paraula en concret i del seu moment d’introducció.

Doncs bé, amb este llegat que fa de la nostra llengua un poc més àmplia i rica, després d’haver recollit les al-harruba durant el mes de setembre, i amb este airet de Fira que ja es respira pels nostres carrers, des de l’ar-rabad de Sant Josep fins a l’at-tala’ia, des de la plaça de l’al-mudi fins a Beniparrell, és hora de posar-se els as-sarawîl ( o saragüells) i gaudir de les nostres festes poulars. Ja seguirem parlant-ne la pròxima setmana. Bona Fira!!