Mes de desembre, mes de les festes

S’apropa el Nadal i només hem de fixar-nos en els llums que ja il•luminen els nostres carrers, en l’esperit que hi ha hagut el darrer cap de setmana a la plaça d’Espanya; els xiquets ja assagen les seues nadales a les escoles, i els supermercats, ja s’omplin de torrons i polvorons.

Si fem una ullada a la història de la nostra literatura, també veiem una àmplia mostra d’eixe esperit del Nadal, mostra que he intentat reflexar amb un recull de poemes i fragments que ens parlen d’estes festes tan especials. Així, poetes dels segles XVII i XVIII, o Jacint Verdaguer ja al segle XIX, o nombrosos poetes del segle XX com ara Manent, Maragall o Martí i Pol ens descriuen els seus sentiments, la seua visió, els seus nadals...



Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de la nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar(...).
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats(...).

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i el tres Reis i l’estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la Cova(...).
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i el tres Reis i l’estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’Infant i de tots en la nit de la gran meravella.

Cantem tots, cantem
la ditxa, la glòria,
l’amor, la memòria.
Cantem tots, cantem
de l’infantet l’amor,
de la mare la glòria,
dels dos la memòria.
Cantem tots, cantem
la ditxa, la glòria de Betlem(...).

Vindrà la nit del gran misteri
i haureu de treballar fins que el darrer
toc de sirena us alliberi.
Aleshores esclatarà la joia:
Bon Nadal! Bon Nadal! (...)

Per una nit oblideu-vos de tot:
dels deutes, de la feina, de la gent,
i canteu com infants
les cançons inefables
i confieu que tot serà més pur
d'ara endavant(...).

(...)Per qualsevol camí de llum
arribareu al Portal.
És tan clara la nit i tan pura!
Només cal que us deixeu gronxolar,
com l’Infant (...).
Només cal que estimeu l’esperit
de les coses humils
i acosteu, com infants temorosos,
els llavis i el cor al Nadó del Portal
i ja per sempre restareu ancorats
a la platja de llum de la nit de Nadal(...).

Del fons de la plana
veníem sorruts.
Hi havia una estrella
segons els llanuts.
Passàvem de pressa
davant un portal.
A dins celebraven
la nit de Nadal(...).
Al mig de la plaça
cantàvem cançons.
Menjàvem per força
neules i torrons.
Tot era silenci
enllà dels carrers(...).
Fugíem pels rostos
i ja era Nadal.

(...)D’un Noi de Betlem
amorós los parla,
que adoraren junts
pastors i monarques(...).

(...)Estrella benvolguda,
astre misteriós,
al món claves la vinguda
d’un Rei meravellós(...).
Gosen ja la presència
de l’Infant que han cercat,
admiren sa indigència,
adoren sa majestat.
Lliberals, llur riquesa
empleant en presents,
i als peus de la pobresa
posen or, mirra i encens(...).
Pareix fill de Maria,
pareix dolç Salvador!
En tot temps, ànima pia,
consumeix-te de amor.