dijous, 22 de gener del 2009

La clau és la pau

Article 1
1. Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors (...) la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. (...)
Article 2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, (...) i reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

(...)

Així comença la Constitució espanyola. Un document signat ara fa trenta anys, quan Adolfo Suárez presidia el govern espanyol, quan ens obríem camí per eixir d’una dictadura i quan els partits polítics que representaven el congrés en eixos moments, es van unir i es van ficar d’acord per redactar i portar endavant eixe document.

Així doncs, Gabriel Cisneros, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, i José Pedro Pérez Llorca com a representants d’UCD; Manuel Fraga com a representant d’Alianza Popular; Gregorio Peces-Barba, per part del PSOE; Jordi Solé Tura per part del Partido Comunista Español, i Miquel Roca com a representant dels catalans, per part de Convergència i Unió, redactaren tots a una l’avantprojecte del que acabaria sent la Constitució que poc temps deprés, unificaria els espanyols i defensaria i protegiria el que fins ara no havia estat ben vist per un ampli sector de la societat: les diverses cultures, les diverses nacionalitats, les diverses llengües.

Han passat molts anys des d’aquell naixement, però queda ja palesa la intenció dels seus pares: fer que puguera adaptar-se a tots els espanyols i unificar-los donant valor a les llengües autònomes, així com donar-los respecte i protecció.

Per tant, defensarem un estat plurilingüe, amb diverses nacionalitats, diverses cultures i diverses llengües però, on tothom serà respectat per pertànyer a una determinada cultura o per parlar una llengua en concret.

Ara bé: si Espanya, com bé diu la Constitució, té el deure de lluitar a favor de la “llibertat, de la justícia, de la igualtat i del pluralisme polític”, caldria, durant uns instants, refelexionar si a hores d’ara, tots i cadascun de nosaltres som, o seríem capaços de defensar i lluitar per estos valors, a l’igual que en un determinat moment de la història, els diversos partits polítics es van ficar d’acord i van ser tots u sol per tal de redactar una constitució, poder aprovar-la i per últim, ficar-la en marxa.

Perquè una cosa ens queda clara: si al llarg de trenta anys, una persona canvia i a poc a poc es fa major, també una societat al llarg de trenta anys evoluciona i un document, amb trenta anys, es pot quedar desfassat. Per tant, si tot ha anat canviat durant estos trenta anys llevat de la Constitució, seria convenient reflexionar si caldria actualitzar-la i fer-li les reformes addients.

Però, perquè això passe, no ho oblidem, tots hauríem de ser capaços de lluitar i defensar eixos valors que se citen en estos articles i respectar-nos tots, sense prejudicis polítics, ideològics ni lingüístics, i així, tornar a ser una unitat disposada a reformar la Carta Magna i adaptar-la doncs, a la societat actual.

Així, amb el respecte a la diversitat, i amb llibertat, justícia i igualtat, cada habitant defensarà el seu poble i cadascú parlarà la seua llengua.

1 comentari:

  1. La constitució, sempre m'ha paregut que la van fer amb més por, que un altra cosa. Pense que la societat necessitava i volia més del que es va fer. Pero els polítics no van estar a l'altura i tenien por als fascistes que encara estaven per ahí donant pel cul. Va ser, com diuen, quiero i no puedo.
    I ara la gent s'ha adormit i es conforma amb el que n'hi ha. Pel que fa a la llibertat, justicia, igualtat i respecte a totes les nacions del estat( si estat, no entenc el concepte de nació de nacions)no comment.

    (gracies per afegir el bolg)

    ResponElimina