Gairebé jo no tindria ni un any de vida. Ni tan sols vivia a Onda. Ni recorde tampoc el moment en què el domicili de la meua família va canviar d’una gran avinguda de Barcelona a un estret carrer d’Onda. Tan sols em queden pinzellades de records jugant al carrer Sant Joaquín amb els néts del “sinyo” Pepe i de la “sinyo” Maria.
Al carrer, estret i sense gaire llum, tan sols girant el cantó des de la plaça de l’Ajuntament, es llegia IMPRENTA, si no recorde mal, en lletres majúscules de color roig i sobre un fons blanc. Enfront, hi vivia jo.
Eren temps de jugar al carrer però nosaltres, a més a més, gaudíem de la planta baixa dels veïns, que quan venien les bessones i els seus germans, podíem entrar a jugar entre els amagatalls d’antigues màquines. Supose que en aquells moments, allí ja només hi quedaven marques del passat d’aquella empresa familiar que jo tan sols coneixia per ells i per El Full.
Han passat molts anys. Al carrer Sant Joaquín ja no hi ha el rètol d’IMPRENTA; la façana de cal “sinyo” Pepe Castañ ja no és igual; i supose, que a aquella planta baixa on hi jugàvem, ja no hi quedarà res d’aquells dies. Ni tampoc jo ja no visc allí. Quants canvis...
El 29 de setembre jo vaig començar a col•laborar amb El Full per un compromís que vaig agafar després de la mort d’un vell amic, d’un bon mestre.
Ara, tres mesos després, i a les portes de complir els vint-i set anys, El Full ha decidit acabar la seua tasca com a informadors locals, ja que la seua missió ja ha estat complerta. Han sigut molts anys de treball, d’esforços i d’informació setmanalment que el poble d’Onda us ha agraït, entre d’altres maneres, atorgant-vos el premi de Seny Onder, i com no, confiant en vosaltres i llegint-vos cada dimecres a la nit.
Jo, des d’estes línies que ja no tenen res a veure amb el que fins ara he estat escrivint per a vosaltres, he de dir-vos que sempre tindré en la ment aquell titolar que deia... “Fira 2000: festa i aigua”. Un any que, tot i haver estat passat per aigua, mai no oblidaré però que a més a més, sempre us recordaré al meu costat amb fotos i entrevistes.
Us done les gràcies a tot l’equip de redacció per haver-me donat l’oportunitat d’haver escrit en El Full, i per això em sent molt orgullosa de plegar amb vosaltres i tancar, tots junts, les pàgines d’esta història; però també us done l’enhorabona per tota la tasca que heu fet durant estos anys, dia rere dia, setmana rere setmana, perquè jo, a l’igual que molta gent del poble, he crescut amb vosaltres. Bon any a tots i fins sempre!!
Amics, companys:
ara us deixe aquests mots
terrosos encara.
Els he tret de la terra,
i són per a vosaltres:
els he trets
amb gran amor,
amb gran afany
de la mateixa terra que ens corona. (…)
Vicent Andrés Estellés.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No sabia que tingueres blog l'he trobat de casualitat. Espere que no deixes d'escrire almeny al blog i continues la tasca que feies al Full que era tot un encert. T'enllace al meu bloc, ja veig que tu ja l'has fet. Un abraç.
ResponElimina